El carbó activat granulat, com a substància d'adsorció tradicional, posseeix un efecte d'adsorció avançat a causa de la seva estructura porosa. No obstant això, el carbó activat granulat produït per les fàbriques ordinàries sovint té problemes com ara la distribució desigual dels porus i el desajust entre la mida dels porus i les molècules contaminants objectiu, cosa que pot provocar fàcilment un rendiment baix, donant lloc a una selectivitat insuficient per a contaminants específics en sistemes complexos. En els darrers anys, els investigadors han regulat amb precisió l'estructura de porus del carbó activat granular mitjançant mètodes d'activació física, modificació química i plantilla, intentant aconseguir l'adsorció dirigida de contaminants polars i de diferents mides-optimitzant la proporció i distribució de microporus, mesopors i macroporus. Aquesta mesura millora encara més l'adaptabilitat del carbó actiu granular.
Pel que fa a la regulació de l'activació física, ajustant els tipus d'activadors, la temperatura d'activació i el temps, es pot canviar eficaçment la distribució de la mida dels porus del carbó activat granulat. Per exemple, utilitzant la closca de coco com a matèria primera i activant-la a 800-900 graus amb CO₂, es pot augmentar la proporció de microporus, millorant significativament la capacitat d'adsorció de contaminants de molècules petites; mentre que s'allarga el temps d'activació del vapor d'aigua a 2-3 hores pot afavorir la formació de mesopors, que és més propici per a l'adsorció de molècules de colorant. El principi de modificació química implica la introducció de grups funcionals específics per interactuar de manera sinèrgica amb l'estructura del porus, millorant encara més la selectivitat. Els estudis han demostrat que el contingut de carboxil superficial del carbó actiu tractat amb àcid nítric augmenta i la proporció de mesopors s'eleva a més del 30%, amb la selectivitat d'adsorció de substàncies moleculars a les masses d'aigua gairebé tres vegades superior a la de les mostres no modificades.
Tanmateix, la regulació de l'estructura dels porus encara planteja reptes per a la millora de la selectivitat d'adsorció. D'una banda, la majoria dels mètodes de regulació produeixen una disminució de la superfície específica del carbó actiu granular. Com mantenir una superfície específica elevada alhora que garanteix la concordança dels diàmetres de porus és la clau per equilibrar la capacitat d'adsorció i la selectivitat. D'altra banda, els contaminants en masses d'aigua o gasos reals sovint existeixen en estat mixt, i la regulació de l'estructura de porus únic és difícil de fer front a la competència de múltiples components per a l'adsorció. Cal combinar la modificació química de la superfície, la regulació de càrrega i altres dissenys col·laboratius multi-dimensionals. La investigació futura es pot centrar en tecnologies de regulació dinàmica de l'estructura de porus i en models de predicció de rendiment d'adsorció selectiva-de porus basats en l'aprenentatge automàtic, proporcionant orientació teòrica i suport tècnic per al disseny precís de materials d'adsorció de carbó activat granular d'alta-selectivitat.